(Aquest article, que potser no haja llegit ningú, va eixir en el Llibret de l´any 2003 i el pose ací tal qual amb alguns comentaris afegits,que van en negretes, per tal de no repetir-me massa)

Enguany és obligat parlar de la sort i no em pregunteu el perquè. Pa què? (Enguany també és obligat, doblement obligat.)

La sort o se té o no se té i si es tarda en tindre-la no per això no se´n té. (Nosaltres no podem dir que no la tenim, i jo menys encara perquè m´ha eixit també l´ordinador de la rifa del Niño. Mala sort que no sé ni com funciona!)

Nosaltres en la falla la tinguèrem l´any passat, el 16 de febrer, quan el llibret ja estava fet i per això no ho comentí. (I hem tornat a tindre-la enguany el dia 21 d´agost quan a tots els que mos ixqué ferem l´Agost que tanta falta ens feia, a uns més que a altres, però....)

Comentar...què he de comentar? Comentaris ja se n´han fet de moltes classes. Algo he de dir. (I ara també ho diuen els demés, que som xambons, que si la falla dels rics. Rics Rics! I per a què negar-ho, som xambons, però no som la falla dels rics, la veritat que sure.)

La sort, com ja he dit, o se té o no se té i nosaltres la tinguèrem i pensem tornar a tindre-la. (Qui m´havia de dir a mi que ho acertaria. Rappel al meu costat, una brossa!.)

Es diu que la sort no és per al que la busca, que és per al que la encontra. Nosaltres la hem encontrat perquè la hem buscat, la venim buscant des de fa més de trenta anys. (I ara, quí és el guapo que la deixa de seguir-la buscant? Tenim llista d´espera per a les paperetes fins a que es cansen d´esperar.Paciència, que tot arriba i la gent de tot es sol cansar.)

La sort, almenys en el joc, si no la busques no la encontres, si no la busques jugant no la pots encontrar.

El que no juga no guanya. Ni perd ni guanya, no cal dir-ho, però ho dic, alguna cosa he de dir.

Tonto el que juga i tonto el que no juga, que no sé qui fon el primer que ho digué però ara som molts els que ho diguem, tants que som majoria i com vivim en un Regne-País+Comunitat democràtica...la majoria juga però la majoria no guanya.

Jugar es juga per tot i de tot.

Els jocs, els jocs d´atzar, sobre tot els jocs on es poden guanyar molts diners de colp, són il.lusions, esperança, vici, obssessió, malaltia, masoquisme, desesperació, obstinació...i subvencions per a les falles i similars...jo jugue, tu jugues, ell juga?

Alguns jocs són legals i altres són il.legals i qui més guanya amb el joc en Espanya és el Govern.

La Fortuna és cega i reparteix la sort sense miraments. Si mirara on cau, moltes vegades no cauria, s´estrellaria. (Per nosaltres que es continue estrellant per ací que ja la durem a l´imfermeria.)

Tots els jugadors tenim una superstició o altra, una mania o altra. Alguns ho reconeguem, d´altres no, però manies tots en tenim. Un número preferit, un color preferit, un signes preferits...

La veritat és que els números de la sort són els que ixen. Eixos sí que tenen la sort (Nosaltres tenim tres números que fan virgueries: 45156 dos vegades el Gordo, 33284 dos vegades a tir d´un número i el 23993 que ja va posant-se a tir. Tira-li, tira-li, tira-li, mos veurem mos veurem, posa vi, posa vi, posa vi, que borratxera, que borratxera, tota la culpa tota la culpa....)

La vida és com un joc i ens la juguem cada dia entre el tràfic, els virus, l´alimentació, el treball. Ens la juguem per viure i vivint-la.

N´hi han moltes classes de joc, massa per detallar-los i no ho vaig a fer. Qui vulga que es compre una enciclopèdia del joc si n´hi ha, que quasi segur que n´hi hauran perquè n´hi han enciclopèdies de tot...Llibres del tema també n´hi han...

El perquè juga la gent cadascú que s´ho pregunte ell mateix o vaja al psiquiatra perquè el meu sofà és per a mi.

El joc és antic, molt antic, massa antic. Com tantes altres coses que es perden en la nit del temps que deu ser una nit molt llarga i fosca on s´han perdut moltes coses. Busca qui t´ha pegat.

En fi i per a finalitzar: En la sort no n´hi ha justícia però ja era just que ens tocara i més just seria que ens tornara a tocar. (Sí que n´hi ha justícia per a nosaltres en este món i no seré jo el que torne a dir: Justícia però no per ma casa.)

A mi no em sabria mal. (De veres vos ho dic, no em sap mal ni em sabria si ens tornara a tocar. A qui li sàpiga mal, que es porgue.)

Fins al próxim premi gros que ja la farem grossa!